De Sant Privat a la mare de Déu de les Olletes

Durant segles els habitants de la Vall d’en Bas, han fet peregrinacions fins la cova de la Mare de Déu de les Olletes. Aquesta ruta, és la que va seguir una família de la Vall d’en Bas descalços. Era la promesa que van fer si es curaven del tifus.

  • Dies de durada
    • Un dia
  • Modalitat
    • A peu
  • Comarca
    • Garrotxa
  • Municipis
    • Vall d'en Bas, La
  • Temps
    • Menys de 3 hores
  • Dificultat
    • Mitjana
  • Durada estimada
    • 1h30min (anada)
  • Distància en km
    • 3,5 km
  • Alçada màxima
    • 989m
  • Alçada mínima
    • 526m
  • Desnivell acumulat de pujada
    • 459m
  • Desnivell acumulat de baixada
    • 0m
  • Temàtica
    • La Garrotxa dels nostres avis

Aquesta és una ruta lineal, fareu la tornada pel mateix camí.

Podeu iniciar la ruta al poble de Sant Privat d'en Bas a l'encreuament G151, heu d'agafar el camí que indica cap a Joanetes. Passat can Valentí, trobareu un altre encreuament el G57 La Canova-Riu Gurn. Continueu també pel camí que dirigeix cap a Joanetes fins que arribareu molt propers a l'àrea de pícnic dels Pins. Allà trobareu un nou encreuament G58 Pla d'en Xurri i de nou seguireu el camí que indica cap a Joanetes i ara també Hostalets d'en Bas. Passat can Turó, comenceu l'últim ascens fins a la cova on hi ha la mare de Déu.

La tornada és pel mateix camí.

Es tracta d’un petit oratori de 5 metres d’alçada, 8 de fondària i 4 d’amplada, excavat a la roca i tancat per un reixat. Guarda una imatge barroca d’alabastre de la Mare de Déu, d’uns 50 cm. d’alçada, còpia de l’original, que es conserva a l’església parroquial de la vila.
Al costat i enlairat sobre el camí hi ha les restes de l’edificació on es guardaven els objectes necessaris per al culte de la capella.

El seu origen car cercar-lo a començaments del segle XVII, quan segons referències tradicionals, fou trobada una imatge de la Mare de Déu en una petita depressió en el terreny, és a dir, en una “olleta”, que ha donat nom a l’oratori.

Aquest forat és a pocs passos, en una recolzada del cingle, que ha estat retocat per tal de poder-hi posar una tanca. Quan es traslladà la imatge d’aquest racó a la capella, en el seu lloc se’n col·locà una de la Mare de Déu de Núria.

L'any 1910, Cèsar August Torras, en el seu llibre Pirineu Català, comarca d'Olot , diu: "un xich en amunt, també sota cingle, hi ha una altra petita cova, ont s'hi venera la Mare de Déu de Núria, y en la qual tot just hi ha lloch pera l'imatge, l'olla y la campana. Segons tradició, es la cova aont fou trobada l'imatge primitiva de la Verge de les Olletes y el lloch aont antigament s'hi venerava. S'hi puja per un camí, en rampant, fet a dretes".

Tot i no saber com es produí la troballa, hi ha referències que ho atribueixen a un gitano o a un pastor.

També es fa esment de que els monjos de Santa Magdalena del Mont - antic priorat augustinià dedicat a Sant Corneli i Santa Magdalena, documentat en el segle X - que està a menys de mitja hora de les Olletes, van col·locar, en aquest lloc planer i ombrívol que es presta a un petit descans en el camí, la imatge en una coveta perquè, a més a més, de descansar el cos “s’alegrés també l’esperit”.

Els treballs de perforació van començar a l’any 1855, essent rector de Sant Privat mossèn Esteve Plana, quedant enllestides el 1895, el dia 4 d’agost d’aquell any es féu la benedicció, es col·locà l’altar de marbre blanc, que costà 4.000 pessetes, i la reixa. Hi ha esment de que tant el decorat de la capella com l’altar havien de ser treballats en la mateixa roca, a tal efecte ja s’havia deixat un roc sortint del fons de la paret i ningú sap com, una barrinada, diuen que intencionalment mal tirada, va fer miques la roca i es va tenir que desistir del projecte.

Es tracta d’un santuari marià de molta anomenada a la contrada, al segle XVIII s’esmenta aquesta devoció, ja que protegia les malalties del bestiar, en especial el porquí. El primer diumenge de setembre hi te lloc un aplec.

Font informació històrica: trogloditisme