De Sant Privat a la mare de Déu de les Olletes

Aquesta és una ruta lineal, fareu la tornada pel mateix camí.

Podeu iniciar la ruta al poble de Sant Privat d'en Bas a l'encreuament G151, heu d'agafar el camí que indica cap a Joanetes. Passat can Valentí, trobareu un altre encreuament el G57 La Canova-Riu Gurn. Continueu també pel camí que dirigeix cap a Joanetes fins que arribareu molt propers a l'àrea de pícnic dels Pins. Allà trobareu un nou encreuament G58 Pla d'en Xurri i de nou seguireu el camí que indica cap a Joanetes i ara també Hostalets d'en Bas. Passat can Turó, comenceu l'últim ascens fins a la cova on hi ha la mare de Déu.

La tornada és pel mateix camí.

Es tracta d’un petit oratori de 5 metres d’alçada, 8 de fondària i 4 d’amplada, excavat a la roca i tancat per un reixat. Guarda una imatge barroca d’alabastre de la Mare de Déu, d’uns 50 cm. d’alçada, còpia de l’original, que es conserva a l’església parroquial de la vila.
Al costat i enlairat sobre el camí hi ha les restes de l’edificació on es guardaven els objectes necessaris per al culte de la capella.

El seu origen car cercar-lo a començaments del segle XVII, quan segons referències tradicionals, fou trobada una imatge de la Mare de Déu en una petita depressió en el terreny, és a dir, en una “olleta”, que ha donat nom a l’oratori.

Aquest forat és a pocs passos, en una recolzada del cingle, que ha estat retocat per tal de poder-hi posar una tanca. Quan es traslladà la imatge d’aquest racó a la capella, en el seu lloc se’n col·locà una de la Mare de Déu de Núria.

L'any 1910, Cèsar August Torras, en el seu llibre Pirineu Català, comarca d'Olot , diu: "un xich en amunt, també sota cingle, hi ha una altra petita cova, ont s'hi venera la Mare de Déu de Núria, y en la qual tot just hi ha lloch pera l'imatge, l'olla y la campana. Segons tradició, es la cova aont fou trobada l'imatge primitiva de la Verge de les Olletes y el lloch aont antigament s'hi venerava. S'hi puja per un camí, en rampant, fet a dretes".

Tot i no saber com es produí la troballa, hi ha referències que ho atribueixen a un gitano o a un pastor.

També es fa esment de que els monjos de Santa Magdalena del Mont - antic priorat augustinià dedicat a Sant Corneli i Santa Magdalena, documentat en el segle X - que està a menys de mitja hora de les Olletes, van col·locar, en aquest lloc planer i ombrívol que es presta a un petit descans en el camí, la imatge en una coveta perquè, a més a més, de descansar el cos “s’alegrés també l’esperit”.

Els treballs de perforació van començar a l’any 1855, essent rector de Sant Privat mossèn Esteve Plana, quedant enllestides el 1895, el dia 4 d’agost d’aquell any es féu la benedicció, es col·locà l’altar de marbre blanc, que costà 4.000 pessetes, i la reixa. Hi ha esment de que tant el decorat de la capella com l’altar havien de ser treballats en la mateixa roca, a tal efecte ja s’havia deixat un roc sortint del fons de la paret i ningú sap com, una barrinada, diuen que intencionalment mal tirada, va fer miques la roca i es va tenir que desistir del projecte.

Es tracta d’un santuari marià de molta anomenada a la contrada, al segle XVIII s’esmenta aquesta devoció, ja que protegia les malalties del bestiar, en especial el porquí. El primer diumenge de setembre hi te lloc un aplec.

Font informació històrica: trogloditisme