Itinerari del Manol ruta 2 Vilafant

L'itinerari 2 del Manol permet fer una passejada per Vilafant,al voltant del riu, per gaudir d’aquest hàbitat natural i també d’elements patrimonials de gran interès, seguim les indicacions d’Itinerànnia i les marques grogues.

El riu Manol l’afluent més important de la Muga. Neix prop de Lliurona, al vessant nord de la Tossa d’Espinau, (1089 m alt.). En el seu recorregut de prop de 40 quilòmetres, rep les aigües de diferents rieres, destacant la riera d'Àlguema i el Rissec. El cabal del Manol és molt irregular i pateix fortes secades a l’estiu, per en temps de pluges, sol tenir abundoses crescudes, també fruit dels nombrosos rierols que se li ajunten.

Podem començar l'itinerari 2 a la gorga del mas Nou, per arribar-hi podem sortir de Vilafant i al final del carrer del Nord quan trobem la carretera, arribem al pont de l'autopista, on trobem l'encreuament VF7.

Creuem el pont i passats uns metres trobem l’encreuament VF6 Horts del Manol que ens indica el camí de connexió sempre seguint la riba del Manol.

Passem per la gorga blava, per un caminet enmig de salzes. Les seves aigües eren les més temudes per la gent de Vilafant, ja que es deia que hi havia xucladors perillosos.L’aridesa del sòl propicia l’abundor de farigola i el garric.També hi creixen lentament alguns roures. Des d’aquí hi ha una vista inusual del poble de Vilafant.

Continuem pel sender, les figueres i els nombrosos pous que encara subsisteixen enmig del camp denoten la presència d’horts. Així , doncs, aquests terrenys, relativament allunyats del poble i coneguts com els horts del mas Nou, eren treballats per les famílies dels rajolers. Quan els obrers tornaven de la bòbila, s’hi aturaven a feinejar.

Arribem a l’encreuament VF5 Gorga del Mas Nou,aquí és on trobem l’itinerari 2 del Manol. Proposem anar a l’esquerra cap a les gorgues del mas Nou i els Figuerencs.

Uns grans lledoners voregen el camí .Durant la tardor-hivern és freqüent veure-hi tords, grives, estornells, i fins i tot algun gaig,tots ells cercant l’abundor de lledons. Cap a llevant tenim una bona perspectiva: sobresurten el Mas Nou, un gran pi pinyoner i, al darrere, la serra del Mas Bonet plena d’oliveres, amb el seu cim més alt, puig Martí .

La gorga dels Figuerencs rep aquest nom per ésser la més propera a Figueres, ja que només hi ha mitja hora a peu. És una gorga gran, fonda, i la geologia de les seves vores permet fer-hi salts atrevits. Salvador Dalí hi venia sovint per prendre apunts de la festa i gresca que s’hi feia.

Passada la gorga anem fins la pista, anomenada camí de la bòbila, girem a la dreta i entre camps anem seguint les marques, que ens faran girar a la dreta, de nou. En tot moment veiem la xemeneia de la bòbila que ens serveix de referent.Aquest tram fins que arribem a la bòbila coincideix amb un tram dels itineraris saludables.

Davant la bòbila d’en Soler trobem l’encreuament VF3.

La bòbila d’en Soler era una rajoleria dedicada a la fabricació de rajols, explotant la terra argilosa de la zona per obtenir matèria prima. L'any 1620 a Vilafant hi funcionaven quinze forns de caire familiar, mentre que a la segona meitat del segle XVIII són onze les rajoleries en funcionament. L'any 1880 s'obre la gran bòbila de Rafael Soler a Palol Sabaldòria, i amb aquesta comencen a desaparèixer els forns familiar. La bòbila d'en Soler representa la mecanització del procés, i per tant una major producció a preus més baixos. L'any 1915 s'amplia la fàbrica, que segueix el seu creixement. Entre 1965 i 1975 disminueix la producció i es tanca. En els terrenys s'hi han trobat restes arqueològiques. L'any 1889, en excavar terres per a la producció de la bòbila, es documentà una sepultura amb ofrenes que no fou estudiada. L'any 1948 aparegueren noves restes de la necròpolis: tombes amb escasses ofrenes i algunes esteles de pedra que es dataren dins l'època ibèrica. A principis dels anys 70 es comprovà l'existència d'un camp de sitges. S'hi recolliren ceràmica a mà i a torn, ceràmica gris "emporitana", un fragment de sílex... Possiblement tot de l'època pre-romana o d'un possible poblament iber. 

Continuem ara, cap a la dreta, pel camí asfaltat fins a arribar al conjunt arqueològic de Palol Sabaldòria. El conjunt arqueològic de Palol es remunta a l’època ibèrica. L'església preromànica, possiblement dedicada a Sant Miquel, ja s’esmenta en documents datats el 1167. Al costat del temple gairebé enrunat, hi ha les restes del castell medieval. Prop dels dos antics monuments, s’hi troba la masia catalana del S. XVI

Continuem pel camí sense asfaltar i baixem cap a la gorga de Palol sota els cingles del conjunt arqueològic,on trobem l’encreuament VF4.

Continuem recte per tornar a l’encreuament VF5 Gorga del mas Nou, on hem començat l’itinerari 2 del Manol. 

Si tenim més ganes de caminar reculem pel camí de connexió i a l'encreuament VF7 Carretera, sota el pont de l'autopista podem començar l'itinerari del Manol 1.

Tota la informació de patrimoni natural i cultural ha estat extreta del tríptic Itinerari per les Ribes del Manol de l’Associació d’amics del Manol i Palol Sabaldòria.