Itinerari del torrent i gorgs de Santa Llúcia de Puigmal

Itinerari que transcorre entre fagedes i alzinars, hi podreu visitar els salts d’aigua i gorgs de Santa Llúcia i de la riera de Torrents i també l’església romànica del S. XII.

Dies de durada
  • Un dia
Modalitat
  • A peu
Comarca
  • Ripollès
Municipis
  • Sant Joan de les Abadesses
Temps
  • Menys de 3 hores
Dificultat
  • Mitjana
Temps
  • 2h 40min
Distància en km
  • 7,8 km
Alçada màxima
  • 1050
Alçada mínima
  • 750

L’Itinerari s’inicia a la Collada de Santigosa, en el límit comarcal entre el Ripollès i la Garrotxa.

Des d’aquesta collada, els dies clars, mirant cap a ponent tenim una bonica vista del Pedraforca i les muntanyes del Berguedà.

Prendrem la pista que s’endinsa al bosc i que surt a la dreta de la carretera de terra que va de la Collada a Santa Llúcia de Puigmal. Aquesta pista baixa fort pel mig de la fageda.

Continuem baixant per la fageda pel camí que no te cap pèrdua, creuant un parell de torrents que en èpoques d’abundància d’aigua ens regalen salts espectaculars.

La pista es bifurca en dos, nosaltres agafem sempre la de l’esquerra i continuem baixant fort pel mig de la fageda. La pista segueix sempre paral·lela a la riera, que queda a la nostra esquerra. En algun tram del recorregut, el camí arriba a tocar a la riera.

En aquests cursos d'aigua podem observar, si tenim una mica de sort, larves d'ambifis, com les de la salamandra o de gripau, així com d'insectes com les cuques de capsa.

Deixem un segon desviament a la dreta i baixem, ara força fort en direcció a la riera. Creuem de nou un torrent, del que part de les seves aigües es desvien, durant uns metres, pel camí que seguim. Més avall arribem a les runes d’un antic mas o barraca i una mica més avall trobem enmig de la fageda una esplanada que podria ser ben bé una antiga plaça de carboners

Cal estar atents i deixar la pista que hem seguit fins ara, per anar per un corriol que surt a mà esquerra i que en condueix directament a la riera, just on trobem el Gorg de Santa Llúcia, on gaudim del seu bonic salt d’aigua. Cal creuar la riera i amb fortes ziga-zagues ens enfilem, ara per la vessant de la solana.

La vegetació canvia de sobte, ara ens trobem en un alzinar atapeït amb espècies típicament mediterrànies com la farigola, el ginebró i l'argelaga.

Continuem pujant pel vessant de la solana i passem per la font i la bassa de la Casa Gran, en molt mal estat de conservació.

Passem per les runes de la casa Gran, la casa més important de l'antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal. Aquesta casa va estar habitada fins als anys 50 del segle XX, però un cop abandonada la vegetació i el cop mortal d'un llamps la van destruir completament. Actualment només en queda com a testimoni la pallissa enrunada.

Arribem a una gran pista oberta pel manteniment de la línia de molt alta tensió que creua per la vall. Nosaltres pugem a mà esquerra pels prats feixats, tot fent ziga-zagues fins a retrobar aquesta pista més amunt per finalment arribar a la carretera de terra que des de la Collada de Santigosa va a Santa Llúcia i la vall de Bianya.

En aquest punt de l'itinerari recomanem seguir la carretera cap a la dreta i arribar-nos fins als espectaculars gorgs de la riera de Torrents, situats a poc menys d'un quilòmetre.

És interessant observar la formació del travertí o tosca, un tipus de roca formada per la precipitació del carbonat càlcic de l'aigua sobre molses i restes de plantes, donant formes estranyes similars a salts d'aigua petrificats.

Un cop visitats els gorgs cal retornar pel mateix camí i arribar-se fins l'església de Santa Llúcia de Puigmal. Aquesta església del segle XII se la relaciona amb l'antic domini del castell de Castelltall o de Puigmal. Aquest desaparegut castell , entre llegendari i històric, es situava dalt del puig del mateix nom a 1.280m. L'església de Santa Llúcia de Puigmal va actuar com a parròquia, sufragària del monestir de Sant Joan les Abadesses, fins al s.XVIII. En total en depenien una desena de masos repartits per tota l'abrupte vall. Actualment cap d'aquests masos resta habitat i la majoria han desaparegut a causa de l'abandonament i l'acció de la vegetació.

Continuem el camí deixant la carretera a l'alçada de la font de Santa Llúcia. Pugem per un corriol que era l'antic camí  que unia Sant Joan les Abadesses amb la Vall de Bianya. Aquest camí era molt concorregut el 13 de desembre, diada en què es celebrava l'aplec de Santa Llúcia.

El camí transcorre al mig d'una alzinar típicament mediterrani, enmig d'antigues feixes, avui cobertes d'espessa vegetació, on els habitants dels masos propers conreaven llegums i patates. El corriol va pujant de forma constant però suaument direcció a ponent, a través de l'espès alzinar.

Després de creuar una petita clotada, entrem de cop en una fageda on trobem una gran plaça carbonera i les runes d'una petita barraca circular. La fabricació del carbó vegetal era una activitat molt important a la vall, principalment forestal i amb escassos terrenys conreables.

Continuem enmig de la fageda, pujant per una pista ampla que utilitzaven els antics carboners per treure el carbó del bosc i portar-lo amb carro als masos i pobles per vendre'l. La pista va pujant fent alguna ziga-zaga. Poc a poc anem guanyant alçada fins a retrobar un cop més la carretera de terra de la Collada de Santigosa a Santa Llúcia, la seguim cap a l'esquerra i en pocs metres de fàcil pujada arribem a la collada, inici de la ruta.