Pujada a la mare de Déu del Mont des de Beuda

L’església del Santuari és d'estil romànic tardà, de principis del segle XIV. L'hostatgeria i rectoria, darrere l'església i adossada, és dels segles XVII i XVIII. S'hi conserva, la cambra que ocupà Verdaguer per acabar l'obra el Canigó.

Dies de durada
  • Un dia
Modalitat
  • A peu
Comarca
  • Alt Empordà
  • Garrotxa
Municipis
  • Albanyà
  • Beuda
Temps
  • Entre 3 i 4 hores
Dificultat
  • Mitjana
Temps
  • 3h20min
Distància en km
  • 6,9 Km (anada)
Alçada màxima
  • 1.085m
Alçada mínima
  • 303m
Desnivell acumulat de pujada
  • 824m
Desnivell acumulat de baixada
  • 11m
Temàtica
  • La Garrotxa dels nostres avis

Sortim del poble de Beuda a l’encreuament d’Itinerànnia G155, seguim per la carretera asfaltada que passa per darrera l’església. Al cap de poc el camí marcat va cap a l’esquerra. Al cap de poc trobem un senyal vertical AG16 Ca n’Oliveres, i seguim recte anem pujant i trobem una placa que ens indica que estem al camí de la Salve Regina, continuem cap amunt fins a sortir a la carretera. Anem cap a l’esquerra, fem uns 300 metres per la carretera i arribem a la font de Roca Pastora AG17 i la cinglera del mateix nom. Continuem per la carretera asfaltada uns 700 metres més i arribem al monestir de Sant Llorenç de Sous, encreuament AG21. Ens queda a l’esquerra. Continuem carretera amunt fins que en una curva tot seguint les marques grogues veiem el camí de la mare de Déu. El seguim fins a tornar a trobar la carretera asfaltada. Anem a la dreta i tornem a agafar un corriol que ens portarà fins l’encreuament G115 Mare de Déu del Mont. Acabem de pujar el camí, arribem al pàrquing i seguim el camí que ens portarà fins a dalt del Santuari per poder gaudir de les vistes extraordinàries de tota la província de Girona.  La tornada és pel mateix camí.

L’església del Santuari és d'estil romànic tardà, de principis del segle XIV. L'hostatgeria i rectoria, darrere l'església i adossada, és dels segles XVII i XVIII. S'hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l'època (i on va acabar d’escriure una de les seves obres mestres “el Canigó”).