Informació addicional

Ruta de les Tres Colades.Ruta 2 Sant Joan les Fonts

Aquesta ruta està senyalitzada com un itinerari d’Itinerànnia i també és l’itinerari n.16 del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.

Modalitat
  • A peu
Comarca
  • Garrotxa
Municipis
  • Sant Joan les Fonts
Dificultat
  • Fàcil
Temps
  • 1h30min
Distància en km
  • 4,9Km
Alçada màxima
  • 363m
Alçada mínima
  • 315m
Desnivell acumulat de pujada
  • 71m
Desnivell acumulat de baixada
  • 71m

El recorregut transcorre per una interessant zona de cingleres basàltiques,  resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, amb alguna mostra de bosc de ribera amb espècies de gran valor botànic.

Tres colades de lava de diferents volcans de la zona varen baixar successivament per aquest punt de la vall del Fluvià. Les colades resseguien la llera dels cursos fluvials i es solidificaven. Posteriorment, el riu sedimentava còdols, sorres i llims a sobre que es quedaven atrapats sota la següent colada de lava.

En èpoques de fortes pluges, si la riera de Bianya ha revingut, a partir de Fontfreda, l’itinerari no és transitable, de tal manera que caldrà recular.

L’inici recomanat per dur a terme aquest itinerari és a ca l’Esquirolet, l’Oficina Municipal de Turisme de Sant Joan les Fonts, que es troba al carrer Sant Pere,2, al costat del pont medieval. Davant de l’oficina trobem l’encreuament SJ12 i seguim en la direcció que indica la banderola de la ruta de les tres colades cap al Molí Fondo.

En aquest indret podem observar tres colades de lava, que es van dipositar una sobre l’altra en diferents períodes. La primera , i també la més antiga, forma part de la resclosa artificial que veurem al molí fondo. Prové dels volcans de Batet i està datada, aproximadament, en uns 600.000 anys.

La segona es correspon amb el mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret. El seu origen és indeterminat però es pot datar, aproximadament, en uns 150.000 anys.

La tercera, la més recent, es correspon amb la pedrera de Boscarró, indret destacat on es pot observar les diferents formes que adopta la lava en refredar-se . Prové del volcà Garrinada, a Olot, i es pot datar, aproximadament, en uns 120.000 anys.

Pugem les escales i les baixem cap a l’altre costat. A la nostra dreta veurem unes altres escales que ens permeten baixar cap a la resclosa del Molí Fondo, hi podrem veure el salt del molí fondo i observar els blisters i el tub volcànic descoberts recentment.

Molí Fondo, és també el nom que es va donar a l’antiga fàbrica paperera que es pot veure en aquest indret i que va ser l’origen de la Torras Papel.

Tornem enrere i seguim baixant fins al Boscarró, on trobem l’indicador G16. Seguim en la direcció que indica mirador del Boscarró i pedrera.

Passats uns metres trobem l’encreuament SJ14 i ens enfilem en direcció al mirador del Boscarró i el poblat iber.

Una vegada a dalt, trobem un nou indicador SJ15, anem cap a la dreta i des del mirador, podem veure el Molí Fondo i interessants mostres d’arquitectura industrial a la vora del riu.

Tornem enrere i fem la volta al poblat ibèric, les pedres volcàniques amaguen també una història única, una societat  tan antiga que els nostres ulls no l'haurien pogut veure a simple vista,  una gran esplanada on s’hi troben restes arqueològiques que demostren l'existència d'un poblat Ibèric únic a la comarca de la Garrotxa i excepcional dins les terres d'interior de la província de Girona.
Creuem l’esplanada i al final del prat girem cap a l’esquerra seguint les marques grogues i baixem cap a la pedrera del Boscarró.

A la pedrera del Boscarró, és on es pot observar millor les formes que adopta la lava quan es refreda: En el procés de refredament el basalt pren diferents formes; s’anomenen hàbits de retracció: prismàtic i lenticular. El prismàtic (les columnes) s’esdevé quan la lava es refreda des del centre, ja immòbil, cap a fora. El lenticular (les lloses planes) s’esdevé quan la lava encara en moviment es refreda per parts.

A l’altre costat de la pedrera veiem l’encreuament SJ13 i ens reculem cap a l’encreuament G16.

Arribem de nou a l’encreuament i seguim direcció als cingles de Fontfreda. El sender que ens porta cap a aquest indret és frondós i fresc. L’aigua i la vegetació hi són presents en tot el trajecte, i el bosc  de ribera apareix en la seva màxima esplendor. El recomanem especialment a l’estiu.

Al cap de pocs minuts trobem un nou encreuament SJ1 i continuem cap als cingles de Fontfreda. Passats pocs metres, trobem un nou encreuament SJ16 que forma part de la ruta de les fonts i verlets, si ens volem refrescar podem baixar fins la font de can Xervanda i tornar a pujar.

Seguim les marques grogues fins a arribar als cingles de Fontfreda.

La cinglera i tot l’espai de l’entorn va ser netejada i restaurada l’any 1993. És un bon indret per veure un altre detall de la colada de lava solidificada. Les dimensions de la cinglera resulten espectaculars en aquest espai. És just en aquest sector que cal travessar la riera de Bianya per unes passeres de pedra i on en èpoques de molta pluja cal recular.

 Creuem la riera i uns metres amunt caldrà tornar a travessar el riu per seguir el recorregut, arribem a l’encreuament SJ17 i seguim la direcció que indica Sant Joan les Fonts pel volcà de la Canya.

A l’encreuament SJ18, en el camí de les Mulleres, seguim en la direcció que indica la Font Freda, aquest tram coincideix també amb una part de la ruta de les fonts i Verlets.

Passats uns metres trobem l’encreuament SJ4 i seguim en direcció a la Font Freda. Al cap d’uns quants metres, passem pel costat de la font  i seguim fins a trobar l’encreuament SJ9 on seguim ara, en direcció a la font de la Rompuda.

Al carrer de mas Marunys, trobarem els encreuaments SJ8, SJ2 i SJ10 anem seguint la direcció de Sant Joan les Fonts nucli fins a tornar al punt d’inici de la ruta.