Itinerari del torrent i gorgs de Santa Llúcia de Puigmal. Ruta 1 Sant Joan les Abadesses

Itinerari que transcorre entre fagedes i alzinars, hi podreu visitar els salts d’aigua i gorgs de Santa Llúcia i de la riera de Torrents i també l’església romànica del S. XII.

  • Dies de durada
    • Un dia
  • Modalitat
    • A peu
  • Comarca
    • Ripollès
  • Municipis
    • Sant Joan de les Abadesses
  • Temps
    • Menys de 3 hores
  • Dificultat
    • Mitjana
  • Durada estimada
    • 2h 40min
  • Distància en km
    • 7,8 km
  • Alçada màxima
    • 1050
  • Alçada mínima
    • 750

L’Itinerari s’inicia a la Collada de Santigosa, en el límit comarcal entre el Ripollès i la Garrotxa. . A uns 7 km de Sant Joan les Abadesses. Trobem l’encreuament d’Itinerànnia SJA1. Anirem en direcció al gorg de Santa Llúcia.  

Prendrem la pista que s’endinsa al bosc i que surt a la dreta de la carretera de terra que va de la Collada a Santa Llúcia de Puigmal. Aquesta pista baixa fort pel mig de la fageda.

Continuem baixant per la fageda pel camí que no te cap pèrdua, creuant un parell de torrents que en èpoques d’abundància d’aigua ens regalen salts espectaculars.

La pista es bifurca en dos, nosaltres agafem sempre la de l’esquerra i continuem baixant fort pel mig de la fageda. La pista segueix sempre paral·lela a la riera, que queda a la nostra esquerra. En algun tram del recorregut, el camí arriba a tocar a la riera.

En aquests cursos d'aigua podem observar, si tenim una mica de sort, larves d'ambifis, com les de la salamandra o de gripau, així com d'insectes com les cuques de capsa.

Deixem un segon desviament a la dreta i baixem, ara força fort en direcció a la riera. Creuem de nou un torrent, del que part de les seves aigües es desvien, durant uns metres, pel camí que seguim. Més avall arribem a les runes d’un antic mas o barraca i una mica més avall trobem enmig de la fageda una esplanada que podria ser ben bé una antiga plaça de carboners

Cal estar atents i deixar la pista que hem seguit fins ara, per anar per un corriol que surt a mà esquerra i que en condueix directament a la riera, just on trobem el Gorg de Santa Llúcia, on gaudim del seu bonic salt d’aigua.

Cal creuar la riera i amb fortes ziga-zagues ens enfilem, ara per la vessant de la solana.

La vegetació canvia de sobte, ara ens trobem en un alzinar atapeït amb espècies típicament mediterrànies com la farigola, el ginebró i l'argelaga.

Continuem pujant pel vessant de la solana i passem per la font i la bassa de la Casa Gran, en molt mal estat de conservació.

Passem per les runes de la casa Gran, la casa més important de l'antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal. Aquesta casa va estar habitada fins als anys 50 del segle XX, però un cop abandonada la vegetació i el cop mortal d'un llamps la van destruir completament. Actualment només en queda com a testimoni la pallissa enrunada.

Continuem seguint les marques fins a trobar el pal  d’Itinerànnia SJA3 Camí de Santa Llúcia de Puigmal. Aquí girem a l’esquerra i caminem per una pista de manteniment de la línia de molt alta tensió, que hem creuat a l’alçada de la Casa Gran, fins a trobar un nou encreuament, el SJA2 Sota Santa Llúcia de Puigmal, on girem a la dreta per anar fins als gorgs de la riera de Torrents. 

Agafarem una pista forestal només apte per 4x4 que va cap a la Vall de Bianya. Caminem per aquesta pista fins que arribem a un revolt pronunciat: aquí hi ha un cartell que explica la formació de les cascades de tosca o travertí. Girem a l’esquerra i agafem un corriol que, després de creuar un petit pont, arriba al gorg de les Cascades de Pedra de la riera de Torrents. 
És interessant observar la formació del travertí o tosca, un tipus de roca formada per la precipitació del carbonat càlcic de l'aigua sobre molses i restes de plantes, donant formes estranyes similars a salts d'aigua petrificats.

Un cop visitat aquest indret reculem fins al pal SJA2. Aquí continuem recte i al cap de  5 minuts arribem a l’església de Santa Llúcia de Puigmal i a la font que també porta el seu nom.

Aquesta església del segle XII se la relaciona amb l'antic domini del castell de Castelltall o de Puigmal. Aquest desaparegut castell , entre llegendari i històric, es situava dalt del puig del mateix nom a 1.280m. L'església de Santa Llúcia de Puigmal va actuar com a parròquia, sufragària del monestir de Sant Joan les Abadesses, fins al s.XVIII. En total en depenien una desena de masos repartits per tota l'abrupte vall. Actualment cap d'aquests masos resta habitat i la majoria han desaparegut a causa de l'abandonament i l'acció de la vegetació.

Continuem el camí deixant la carretera a l'alçada de la font de Santa Llúcia. Pugem per un corriol que era l'antic camí  que unia Sant Joan les Abadesses amb la Vall de Bianya. Aquest camí era molt concorregut el 13 de desembre, diada en què es celebrava l'aplec de Santa Llúcia.

El camí transcorre al mig d'una alzinar típicament mediterrani, enmig d'antigues feixes, avui cobertes d'espessa vegetació, on els habitants dels masos propers conreaven llegums i patates. El corriol va pujant de forma constant però suaument direcció a ponent, a través de l'espès alzinar.

Després de creuar una petita clotada, entrem de cop en una fageda on trobem una gran plaça carbonera i les runes d'una petita barraca circular. La fabricació del carbó vegetal era una activitat molt important a la vall, principalment forestal i amb escassos terrenys conreables.

Continuem enmig de la fageda, pujant per una pista ampla que utilitzaven els antics carboners per treure el carbó del bosc i portar-lo amb carro als masos i pobles per vendre'l. La pista va pujant fent alguna ziga-zaga. Poc a poc anem guanyant que les marques ens fan girar a la dreta per anar a trobar la pista forestal que porta a Santa Llúcia de Puigmal. Un cop agafem la pista, en menys de 10 minuts arribarem a la collada de Santigosa, des d’on hem sortit.